atelier-1-par-voix

LA SOBIRANA

(Occitanie)

La souveraine - Chant occitan du Béarn
Textes : Pierres Salles - Musique : Patrick Salinié - Chant médium sur : DO# (3 voix)

Despuish l’aup italiana,
A truvèrs vilas, e monts, e lanas,
E dinc a la mar grana
Que senhoreja
ua sovirana.


Entant de mila annadas
Qu’audín son arríder de mainada,
Sas cantas encantadas,
Sons mots d’amor
de hemna tant aimada.


Jo que l’escotarèi
Com s’escota a parlar ua hada,
Jo que la servirèi
Dinc a la mea
darrèra alenada.


Un dia, un beròi dia,
Tots coneisheràn ma sobirana ;
Ma mair, ma sòr, ma hilha,
Ma bèra amor,
qu’ei la lenga occitana

Traduction :
Depuis l’alpe italienne,
A travers villes et monts et landes,
Et jusqu’à l’océan
Règne
une souveraine.
Pendant mille années
On a entendu son rire d’enfant,
Ses chansons enchantées,
Ses mots d’amour
de femme tant aimée.
Moi je l’écouterai
Comme on écoute parler une fée,
Moi je la servirai
Jusqu’à
mon dernier souffle
Un jour, un beau jour,
Tous connaîtront ma souveraine ;
Ma mère, ma soeur, ma fille,
Ma belle amour
qu’est la langue occitane.

(PHONÉTIQUE)
Couplet 1
Dèspu l’aoup italiano
A trubès vilos è mounts è lanos
Et dinc a la mar grano
Qué ségnoréyo
Uo soubirano
Couplet 2
In tant dé mil anado
Qu’audin(e) soun-aridé dé manado
Sas cantos incantados
soun mou d’amour
dé hèmno tant’aïmado
Couplet 3
Yo qué l’escoutérei
Coum s’escouta parla uo hado
Yo qué la servirei
Dinc a la méo
Darèra (a)lénado
Couplet 4
Un(e) dio, un(e) bello dio,
Touts conéchéran ma soubirano
Ma maï, ma sou, ma hio,
Ma bèr’amour
Qu’ei la lengu’occitano